Notícies

Nadal a l’escola i al cor

Aquest dimecres, com cada any, hem celebrat la missa familiar a l’escola. A banda de l’adornament magnífic d’una coral que ens ha portat del gospel a la nadala tradicional, i d’un grupet de nois i noies que ha il·lustrat la lectura de l’evangeli amb un sobri pessebre vivent, hem comptat amb l’assistència de pares i mares, alumnes, i també companys i companyes de l’escola: germanes, equip directiu, personal d’administració i serveis, i els docents, és clar. Permeteu-nos que matisem aquest darrer grup, que ens fa il·lusió: mestres, professors i professores, barrejant-hi els rostres de sempre (estimadíssimes exprofessores i exmestres incloses) amb les incorporacions més recents, i encara entre aquestes no ens estem de destacar, amb orgull no gens dissimulat, el grup cada cop més nodrit d’exalumnes que ara també són companyes excel·lents.

A l’homilia, amb la saviesa planera que el caracteritza, mossèn Jordi Callejón (o en ‘Sinsa’, com li agrada que l’anomenem) ens recorda de nou l’autèntic missatge del Nadal. Un recordatori que no per reiteratiu deixa de ser essencial en una celebració com aquesta. Les seves paraules porten a la memòria la senzillesa punyent dels versos d’algun poeta:

 

NADAL

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots d’adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
—i tan pobres com som.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Joan Salvat Papasseit. L'irradiador del port i les gavines 

 

Que tingueu un molt bon Nadal.