Notícies

De ciència, poesia, dracs i mares

Avui mateix parlàvem amb els alumnes de 1r de batxillerat de conceptes com ara socialització¸ fet comunicatiu, llenguatge articulat i diversitat lingüística. L’aspre terreny de la sociolingüística, una ciència que passa per ser una de les que de forma més evident palesa l’autèntic abast dels termes condició humana. Perquè, fet i fet, quina altra espècie existeix (que nosaltres coneguem, és clar!) que sigui capaç d’utilitzar el seu sistema de comunicació per parlar sobre el propi sistema de comunicació? Racionalitat en estat pur...

Però si la lingüística, en qualsevol de les seves branques, ens acosta a l’enlluernament vanitós de la nostra suposada superioritat, la literatura, i especialment la poesia, ens fa aterrar i ens recorda que el llenguatge també serveix per manifestar allò que ens fa no pas superiors, sinó humilment sublims. Aquesta petita meravella de Salvador Espriu es revela especialment adient per sant Jordi, que sempre va a l’encalç del dia de la mare (i no està de més de retre’ls homenatge juntament amb el sant, aprofitant l’avinentesa):

 

Les roses recordades

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d'abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.

Salvador Espriu. El caminant i el mur.