Notícies

Càstig i responsabilitat (i 2)

Un dels valors que més i millor es poden treballar utilitzant el càstig –adequat sempre a la falta comesa i a l’edat de qui la comet, recordem-ho– com a eina pedagògica és la responsabilitat. Però no tan sols presentant al nen aquest valor com el que ha de conrear per evitar que se’l castigui, sinó sobretot fent-lo adonar que quan algú és castigat sempre té dues opcions, lligades en qualsevol cas a assumir les conseqüències de la tria.

El compliment del càstig plantejat com a exercici de plena llibertat. És fonamental que a partir d’una certa edat (o d’un cert grau de maduresa, com dèiem) se li plantegi com una veritat indiscutible que qui compleix un càstig ho fa perquè així ho ha decidit, que l’opció de no fer-ho sempre hi és –insistim a recalcar les derivacions d’una i altra acció, que sempre han d’estar previstes. Cal, és clar, verbalitzar: «Compleixes el càstig perquè has decidit fer-ho i l’has acceptat com a conseqüència de la teva acció. Complint-lo, reconeixes que aquesta acció era incorrecta. I acceptes, també, que se’t dóna l’oportunitat de reflexionar-hi i de modificar la teva actitud en el futur.» Adaptem el discurs a la persona i a la situació.

Sobretot, però, no perdem de vista que intentem incentivar la seva responsabilitat. Inevitablement, algun nen entrarà en la dinàmica perversa d’acceptar el càstig perquè si no ho fa al darrere en vindrà un altre de pitjor. Si no entén que el pitjor càstig de tots és no haver après res en tot el procés, haurem fracassat com a pares o com a professors. Per tant, assegurem-nos que el nen hi troba un sentit directament relacionat amb la falta que l’ha motivat.

És per això que un càstig adequat a qualsevol situació és aquell que consisteix a demanar al nen que durant el període de privació imposat (d’esbarjo, de sortida, de festa...) elabori un escrit sobre l’abast de la seva falta i sobre la manera d’actuar que l’hauria evitada. Un càstig constructiu que apel·la a la capacitat de raonar. Una bona manera de reconduir la ineludibilitat i la necessitat del càstig cap a la via que el precedia i quedava momentàniament descartada.