Notícies

Còpia

El sistema d’avaluació lligat als exàmens comporta una sèrie de dinàmiques que tot sovint ens fan plantejar si la transcendència que es dóna a les proves se sustenta més en la cerimònia en si que no pas en la utilitat real que tenen. Les dates dels exàmens es notifiquen amb setmanes –de vegades, mesos– d’antelació, durant el trimestre es fan constants referències a què constitueix matèria d’examen i què no, el pes d’un examen sobre la qualificació global de continguts d’un trimestre pot oscil·lar entre el 30 i el 60%...

Tot això genera un joc d’angoixes i obsessions molt contraproduent, sobretot perquè fa que l’alumne perdi de vista que l’examen, en realitat, és poc més que un indicador que li ha de servir a ell per constatar en quin punt es troba el seu procés d’aprenentatge, i que el professor és un vehicle entre ell i la qualificació que obté.

Una de les reaccions que tenen alguns alumnes davant d’aquesta angoixa és la de cedir a la temptació de copiar, amb més o menys premeditació. No parlarem aquí de com en són, d’imaginatives, les estratègies elaborades per alguns alumnes per a aquest fi –si apliquessin tant esforç i enginy a treballar...– ni direm res de la simplicitat confiada del qui es limita a deixar el llibre obert a dins del calaix...

El que de debò ens preocupa és la poca disposició que tenen molts alumnes a adonar-se de com en són, d’absurds, l’acció de copiar en si o el fet de considerar una proesa l’haver enganyat el professor. L’enganyat no és mai el professor, si la còpia prospera. L’enganyat, l’estafat, és sempre el mateix alumne. Perquè si per dissort seva el professor no s’adona de la còpia, la qualificació que obtindrà li donarà una informació falsa, perdrà el propòsit a què ens referíem i en tot cas l’informarà sobre el nivell assolit pel company que s’ha deixat plagiar o sobre l’habilitat que té a mimetitzar continguts sense haver-los assimilat en absolut (ben poca diferència, per cert, amb el fet d’empollar sense entendre res del que es pretén estudiar).

Que un alumne es plantegi la possibilitat de copiar demostra que no té gens ben entès el seu ofici, i tampoc el del professor. Ser estudiant no consisteix a anar passant tràmits i cremant etapes en forma de papers que l’un taca de blau i l’altre de vermell per aconseguir un altre paper amb tot de segells i signatures que el pare o la mare faran emmarcar per lluir-lo al menjador de casa. Ser estudiant vol dir tenir ganes d’aprendre alguna cosa. I a l’escola, des de P3 fins a 2n de batxillerat, l’única cosa realment valuosa que aprendran no són continguts, sinó estratègies i hàbits de treball, que més endavant els hauran de servir per adquirir, assimilar i aplicar l’autèntic coneixement. I això, a tot estirar, es pot aprendre per imitació, però no es pot copiar de cap de les maneres.