Notícies

El privilegi de ser renyat

Només un breu apunt sobre l’exercici de l’autoritat, a l’escola, en forma de reny, en qualsevol de les seves variants: admonició, moralitat, escridassada o xerradeta carregada de bones intencions que et deixa clavat a la cadira una hora i te n’oblides com qui oblida una mala pel·lícula sortint del cinema. Com ens agradaria que l’alumne pogués entendre que quan un professor el renya s’ha de sentir especialment privilegiat, perquè en aquesta acció, que és molt desagradable per a qui ha d’assumir el rol de papu negre, aquest està aplicant bona part del cúmul d’energies reservades per a les ocasions importants, i està manifestant obertament tota la preocupació que sent per l’alumne en qui ha decidit fixar-se. L’opció fàcil seria simular que no s’ha vist res.

L’acció de renyar implica compromís amb la tasca educativa i aquesta mena d’atenció és, ho repetim, un privilegi per a l’alumne. «El professor sempre em renya a mi perquè em té mania.» Vols dir? Plantegem-ho d’una altra manera: el professor et renya perquè ara mateix el preocupes més que els altres companys. Si et renya (al marge dels errors que pugui cometre el professor, humà i, per tant, fal·lible), no és perquè ho mereixes: és perquè ho necessites.