Notícies

Whatsapp i responsabilitat

Aquest curs ha aflorat a la premsa un tema que ja fa temps que ens preocupa, als docents: l’ús que es fa de les xarxes socials (especialment del Whatsapp) per a compartir inquietuds o preocupacions sobre la vida escolar, i també per a suplir l’agenda dels fills.

No cal dir que a l’escola partim del pressupòsit que aquest ús està sempre, tant en un cas com en l’altre, carregat de bones intencions. No podem negligir, però, el deure que sentim de dir-hi la nostra.

Cal, en primer lloc, que qüestionem la idoneïtat d’aquests mitjans per canalitzar debats sobre el funcionament de l’escola. Massa sovint les informacions hi circulen mancades del context, el matís i la intencionalitat que només poden ser fixats pel contacte directe, i que no poden ser mai suplerts pel recurs de les emoticones, tal com ja apuntàvem en un article anterior. No ens cansarem de repetir (ho diem a totes les reunions de pares!) que tots els membres tant de l’equip docent (tutors i no tutors) com de l’equip directiu estem sempre a la vostra disposició per tractar qualsevol assumpte que us amoïni o que simplement us interessi. Deixeu-nos que ho recalquem: qualsevol assumpte.

D’altra banda, també ens veiem obligats, atenent criteris estrictament pedagògics (allò que ens pertoca, doncs, com a mestres), a fer explícita una recomanació que ha de revertir en benefici per als nostres alumnes. Els nens, sobretot a partir de 3r de primària, quan comencen a gestionar per si sols l’agenda i a tenir deures i exàmens amb regularitat, han d’adquirir els hàbits de treball que faran d’ells, d’aquí a no gaires anys, persones autònomes i responsables. A l’escola entenem que aquests valors són fonamentals i, no en tenim cap dubte, molt més importants que no pas els continguts que es puguin impartir a qualsevol nivell, des de P3 fins a 2n de batxillerat, perquè són la base sobre la qual es construeix tota la formació de l’alumne.

Donar al fill la confiança, si s’ha deixat els llibres o l’agenda, si s’ha oblidat d’apuntar-hi els deures, si ho ha fet de forma incompleta o errònia, o en la data que no tocava, que podrà demanar-nos que li ho solucionem via xarxes socials, és fomentar en ell una relaxació que, arribant a esdevenir hàbit, perjudicaria la solidesa d’aquella base formativa a què ens referíem.

Si volem que la mainada creixi aprenent a no fer abús, sinó ús responsable de les eines de què ens dota la tecnologia, hem de predicar amb l’exemple, i fer-los entendre que la responsabilitat en l’organització dels deures i de l’estudi és, en primera instància, seva. El seny (el que ens correspon com a adults) i el coneixement proper de cada cas particular ens haurà de dir fins a quin punt convé que intervinguem en el procés d’adquisició d’aquesta responsabilitat.