Notícies

Nadal

Arribem a les festes de Nadal amb el convenciment que la reiteració de clixés i costums no ha d’arribar mai a anul·lar el sentit primer d’aquesta celebració. I val la pena que dediquem uns instants a fer-hi reflexionar la mainada, per tal que no associïn la màgia, tan intensament viscuda per ells, només amb el desig desmesurat, només amb la mida i la quantitat dels paquets que s’entatxonaran al peu de l’arbre, a la vora de la llar o al voltant de la tauleta del menjador.

Fem-ho tan subtilment com vulguem. Convertim-ho en part del joc, de la fabulació, de la festa. Acompanyem-los en la interpretació dels símbols, que estan ben a l’abast de la seva capacitat de comprensió: la nuesa del nen i la menjadora com a nucli del pessebre (és a dir, la predisposició exemplar a la pobresa i al sacrifici), la humilitat dels pastors que l’adoren per mera intuïció i la humiliació dels magnats que recorren quilòmetres per agenollar-s’hi al davant, l’oportunitat que es renova d’any a any per a l’home, a través de l’exercici de la generositat i l’altruisme ocasional, de redimir-se d’un model de vida basat en l’excés i l’egocentrisme...

No els neguem la il·lusió, perquè nosaltres, els grandolassos, també la vam viure, i, qui més qui menys, contribuïm a mantenir-la, tot i saber-ne la vessant artificiosa i materialista. Però orientem-los tant com puguem cap a l’equilibri amb la solidaritat, amb la consciència de la situació de l’altre, amb l’autèntic missatge, transcendent i transcendental, d’aquestes festes. Que l’alegria esclatant del Nadal no apagui la seva dimensió espiritual, necessària perquè és una de les que ens fan veritablement humans.